Teràpia EMDR a Barcelona

El passat no ha de governar el teu present.

Escoltar la paraula trauma sovint ens porta a pensar en situacions límit i de gravetat com pot ser un abús, maltractament o violència. En efecte, es tracta d’experiències en si mateixes traumàtiques, però tan sols expliquen una part del conjunt d’experiències que poden quedar no elaborades.

“L’experiència queda bloquejada en el sistema nerviós”

En psicologia del trauma considerem que una experiència és traumàtica quan no està elaborada, és a dir, que en el present genera algun tipus de malestar o pertorbació física i/o emocional. Afortunadament, la major part d’experiències que vivim poden anar-se elaborant amb el temps, l’acompanyament i l’ajuda emocional dels nostres i, a poc a poc, tot ajuda a assimilar i processar l’experiència. El cervell té la capacitat per si mateix d’integrar records i experiències del passat a la nostra xarxa neuronal.

Tot i així, en ocasions, l’experiència vital va resultar tan impactant emocionalment que ens sentim sobrepassats i el cervell va haver de bloquejar i aïllar aquesta experiència com a mecanisme de protecció per ajudar-nos a continuar amb la nostra vida. Quan això passa, aquesta experiència queda bloquejada en el sistema nerviós, de manera que, davant certes situacions que activen el record (una olor, una imatge, una emoció o sensació) o bé el record en si mateix de l’experiència, s’activen els pensaments negatius i les sensacions corporals que estan registrades en el nostre sistema nerviós. Segons el model d’EMDR, aquest esdeveniment s’ha processat de manera insuficient i, per tant, condiciona negativament el present.

“No som capaços de recordar-los però sí experimentem les conseqüències”

La majoria de vegades, aquests records són tan antics que no som capaços de recordar-los, però sí que experimentem les conseqüències quan s’activen en el present mitjançant desencadenants que connecten el present amb el passat. La teràpia amb EMDR acompanya en l’elaboració del trauma com a part d’un procés terapèutic en què es treballa i es connecta la història del passat des de les necessitats del present. Com a part del tractament, s’utilitzen tècniques com els moviments oculars o el tapping per reprocesar l’experiència i integrar-la a la nostra memòria.

Et proposo un exercici adaptat d’A. González: pensa en una situació i/o experiència que creguis que tens superada i dedica uns minuts a recordar com va ser l’experiència, què significava per a tu, quines eren les teves creences o pensaments, com les senties. Para atenció ara a com et sents en recordar-ho, quins són els teus pensaments i com ho sents al cos. Les teves sensacions són completament neutres? Sents el mateix en recordar aquesta experiència que quan penses en estar prenent un cafè al menjador de casa?

Si el record genera qualsevol mínim malestar o incomoditat és que segueix actiu. Tota experiència viscuda, per intensa o greu que hagi estat, pot ser processada i no hauria de generar pertorbació en el present.