Bárbara Buj

Cada història compta. Aquesta és la meva... Quina és la teva?

Soc una professional de la psicologia amb més de 10 anys d'experiència, ajudant persones a superar els seus desafiaments emocionals i a trobar l'equilibri a les seves vides.

El meu enfocament es basa en la teràpia sistèmica, la teràpia basada en el trauma, evidències neuropsicològiques, epigenètica i reprocesament del trauma.

El meu objectiu és oferir un espai segur i de confiança on puguis explorar les teves emocions i assolir les teves fites personals. Soc aquí per acompanyar-te en cada pas del camí.

La meva Experiència Personal

Vull ser psicòloga des que tinc ús de memòria; no sabria ben bé explicar quin significat li donava, però ho volia amb convicció i entusiasme.

Entre professionals sempre diem que som en aquest món per alguna raó; no som terapeutes familiars i ens hi dediquem perquè sí, sinó perquè hi ha alguna cosa en la nostra història que ens porta a voler entendre qui som i acompanyar altres a aconseguir-ho també.

La meva història, com la teva, dona sentit a la persona i professional en què m'he convertit, i per això m'agradaria compartir-la amb tu.

A la meva etapa infantil em van diagnosticar dislèxia. Tinc alguns records i sensacions conscients, com ara: recordo ser al saló de casa fent aquelles maleïdes fitxes amb la meva mare, amb la sensació de no entendre absolutament res del que hi havia, mentre el meu pare entrava i sortia del saló sense saber què fer. Recordo el pensament que em va acompanyar durant força temps: "ets curta i no vals", així com les converses amb la mare repetint una i altra vegada: "ets intel·ligent i aprovaràs el curs".

Un cop vaig anar superant la dislèxia, va arribar l'adolescència, una etapa de canvis i moments d'autodescobriment. Vaig descobrir el teatre, la gimnàstica rítmica, la meva passió per l'escriptura, la dansa i molt més. Vaig passar de la por a relacionar-me a voler socialitzar constantment, fent-me moltes preguntes sobre per què jo em continuava sentint diferent de la resta. M'apassionava la psicologia, la filosofia, l'art, la política i la medicina, de manera que a poc a poc es va forjar la meva passió pel coneixement. Tot i aquests canvis, alguna cosa dins meu seguia dient-me que no n'hi havia prou amb les notes, que podia i havia d'esforçar-me més.

Vaig estudiar la formació obligatòria i batxillerat, i va ser llavors quan una senyora (no la puc anomenar professional) em va dir que no servia per estudiar i que m'hauria de dedicar a treballar en un supermercat (com si treballar-hi no fos una feina digna que res diu de tu ni de les teves capacitats). Que m'asseguressin que no podia i que no era capaç em va afectar molt, però vaig acabar utilitzant aquesta energia per demostrar-me a mi mateixa que podia fer amb la meva vida allò que escollís. Vaig entrar a la universitat, vaig estudiar psicologia i en aquell moment vaig iniciar un llarg camí de formacions, cursos i aprenentatges que em van anar forjant dia rere dia. Recordo aquesta etapa amb un gran somriure i felicitat, perquè vaig poder revertir aquella horrible sensació de no valer i canviar-la pel pensament de: “pots fer el que et proposis” i vaig començar a gaudir del camí.

A la meva joventut i edat adulta he viscut moments de tota mena, tots marcats per l'impuls de créixer, millorar i ser la millor versió de mi mateixa. L'alta exigència també passa factura: a vegades no sé regular ni dosificar les forces; en altres moments m'he bolcat exclusivament en els estudis (quan vaig preparar el PIR durant tres anys) i sovint he estat molt crítica i poc reconeixedora dels èxits. Però tota cara B té una cara A, i la meva ha estat ser perseverant, responsable i compromesa amb la meva professió. Això m'ha configurat com una professional a qui apassiona el coneixement i l'experiència des de la connexió amb mi mateixa i amb els altres.

Avui m'agradaria dir-li a aquella nena interior (i potser també a tu que m'estàs llegint) que confiïs en tu, que t'estimis fins i tot quan les coses no surtin com voldries, que et reconeguis en els èxits i en les dificultats, i que gaudeixis molt del camí perquè serà el que tu triïs.

Parlem?