Teràpia per a Nens i Adolescents a Barcelona

Allò que s’estima a la infància queda al cor per sempre

Els infants són genuïns i espontanis per naturalesa. Expressen com se senten actuant les seves emocions i els seus desitjos, experimentant clarament què senten: tristesa, alegria, ràbia, por, sorpresa. Busquen calmar o potenciar les sensacions a través de les seves conductes.

“Expressen com se senten actuant les seves emocions”

A les persones ens porta tota una vida comprendre les nostres emocions, sensacions i pensaments, així com millorar l’habilitat per gestionar-los. Els infants i els adolescents disposen de més temps per aconseguir-ho, de manera que necessitaran que les seves figures principals (pare, mare o tutor) els acompanyin en aquesta gran aventura. Els infants poden expressar el seu patiment o malestar fent “soroll”: rebel·lar-se i no acatar normes, explosions d’ira, pegar, insultar. O bé retraient-se i aïllant-se de l’entorn: mutisme selectiu, dormir moltes hores, no relacionar-se amb nens de la seva edat, un gest de tristesa que costa canviar.

“Els infants i adolescents disposen de més temps”

Els adolescents tenen més habilitat per posar paraules a les seves emocions i alhora es troben en un moment vital ple de canvis i de transformacions neurològiques i hormonals que afecten el seu desenvolupament i el seu comportament. Tot i poder expressar millor amb paraules què necessiten o què els passa, poden mostrar dificultats importants per pensar abans d’actuar, i una impulsivitat més gran que en l’edat adulta. L’adolescència és l’etapa vital de més plasticitat cerebral, ja que és un període de gran sensibilitat a l’ambient i un moment clau per beneficiar-se de l’impacte que la teràpia pot oferir en la manera com el jove es veu a si mateix i es relaciona amb els altres.

“L’adolescència és l’etapa vital de més plasticitat cerebral”

Sigui en la infància o en l’adolescència, és important que la teràpia no es visqui com una imposició o obligació, ni com un assenyalament que ells tenen o són la causa i/o responsables del patiment o malestar familiar. La teràpia ha de proporcionar un espai de seguretat, on expressar les seves emocions, aprendre a gestionar el comportament i desenvolupar habilitats per afrontar situacions difícils. Per això, serà molt important comptar amb l’ajuda de la família i que puguin participar en el procés terapèutic en major o menor mesura.

“Que la teràpia no es visqui com una imposició”